La riera de Tossa és una típica riera mediterrània,
de curt recorregut i de cabals molt variables al llarg de l’any,
podent arribar al seu assecatge total en els mesos d’estiu.
Igual que passa amb la majoria de rieres, aquest assecatge és
fruit de l’escassedat de precipitacions i de l’elevada
evapotranspiració d’aquesta època, i es
sol veure accentuat per les extraccions que es produeixen en
els pous adjacents a la llera.
Històricament, les captacions en l'aqüífer
de la riera havien resultat suficients per proveir d'aigua
al petit municipi que Tossa havia estat fins
aquell moment. No obstant, l'activitat turística va
propiciar el creixement estival de la població i va
fer augmentar la demanda d'aigua per sobre del
que oferien els recursos locals, de manera que ja des dels
anys 70 es va haver de portar aigua de la conca de la Tordera
per a cobrir l'abastament urbà. L'any 1980 es construeix
l'estació depuradora
d'aigües residuals i l'any 2000 es millora la qualitat
de l'aigua captada a l'aqüífer de la
Tordera, aportacions que es veuen completades a partir de la
tardor de l'any 2002 amb les que es realitzen des
de la ITAM de Blanes. Aquestes instal·lacions han
assegurat que la riera de Tossa es veiés deslliurada
de les pressions de la sobreexplotació i de la contaminació,
permetent el procés de recuperació que
s'ha observat al llarg d'aquests darrers anys..
Aquesta millora ha culminat amb el règim generós
de pluges observat entre l’abril de 2002 i el juny de
2004, així com en base a les aportacions d’aigua
regenerada de gran qualitat fetes a través de la bassa
del Parc de Sa Riera, que prèviament ja havien passat
per un tractament terciari en l’EDAR i per la depuració addicional
aportada per la seva percolació en el sòl. Així,
quan la riera s’asseca i l’aigua deixa de córrer,
les aportacions fetes des de la bassa del Parc retornen un
mínim cabal d’aigua a la riera, la qual aflora
en el tram comprès entre el Parc i la zona on la riera
arriba a l’entramat urbà de Tossa de Mar. Aquests
mínims cabals permeten l’existència de
reservoris de fauna (macroinvertebrats, amfibis, peixos), que
recolonitzen el medi amb major facilitat que no pas en el cas
dels trams secs a partir del moment en què arriben les
pluges de tardor.
Actualment, el CCB col·labora amb el Departaments de
Química Analítica de la Facultat de Ciències
de la Universitat de Girona, el Departament de Microbiologia
de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona,
i amb el Centre d’Estudis de Rius Mediterranis de Manlleu,
a fi de documentar aquest procés de recuperació de
la riera de Tossa des de diversos punts de vista, que van des
del físic-químic al microbiològic, passant
per l’ecològic. |
|
|
