Reutilització

En els darrers anys el concepte de reutilització de l’aigua s’ha anat fent popular entre els sectors de la societat més conscienciats en temes mediambientals. En una època en què s’ha quasi sacralitzat el concepte de reciclatge, aquests vents favorables també han acabat arribant a l’aigua, el recurs renovable per excel·lència però que en determinats indrets i en determinats moments és consumit en intensitat superior a la que la natura l’ofereix. La reutilització d’unes aigües que fins el moment no comptaven com a recurs, ja que simplement eren abocades una vegada tractades, aporta noves i interessants oportunitats a l’hora d’alliberar cabals de qualitat superior i de treure abocaments al medi. La reutilització, en definitiva, representa posar en joc un nou recurs en un àmbit local que permet una certa reorganització d’usos i demandes en la zona, deixant una situació més endreçada que la prèvia, basada en la linealitat del consum i del posterior abocament.

Aigua regenerada

El nom d’aigua regenerada es dóna, almenys en el nostre país, a aquella aigua residual ja depurada fins a nivell secundari a la que se li ha aplicat un tractament addicional per fer-la apta per a l’ús projectat, habitualment un ús no potable. A aquest tractament addicional se l’anomena tractament terciari o de regeneració i és relativament específic de l’ús al qual volem destinar l’aigua regenerada. Així, mentre que el tractament secundari, sigui del tipus que sigui, persegueix sempre el mateix resultat (bàsicament obtenir un efluent secundari amb una DBO inferior a 25 mg/l i una MES inferior a 35 mg/l), el tractament de regeneració pot variar substancialment en quant a tipus de tractament i a qualitat a obtenir. Així, a la Costa Brava, mentre que a l’EDAR d’Empuriabrava l’aigua depurada es tracta addicionalment en un sistema d’aiguamolls construïts (SAC) dissenyat per a la reducció de nutrients (criteri ambiental), en la resta d’EDAR de la Costa Brava en les que hi ha tractament terciari aquests s’han dissenyat amb un criteri de protecció de la salut pública i consisteixen bàsicament en una desinfecció amb, en alguns casos, tractaments previs de preparació de l’aigua, a fi de què aquesta pugui assolir els objectius de qualitat perseguits.

El paper del Consorci de la Costa Brava

El Consorci de la Costa Brava ha estat una de les institucions pioneres en el conjunt de l’Estat a l’hora de desenvolupar projectes de reutilització d’aigües. Ja el 1985 es van organitzar les primeres jornades tècniques sobre aquest tema, en les quals hi van participar els principals experts internacionals, entre els quals hi destacava el Dr. Takashi Asano, receptor l’any 2001 del prestigiós Stockholm Water Prize. Aquestes jornades van servir per crear un primer estat d’opinió sobre la possibilitat d’aprofitar les aigües depurades que eran abocades al mar, una vegada tractades convenientment, per a cobrir les demandes no potables de la zona.

Així, l’any 1989 es va iniciar el subministrament de l’efluent secundari desifenctat provinent de l’EDAR de Castell-Platja d’Aro per al reg de l’aleshores anomenat Golf Mas Nou (actualment Golf d’Aro). Paral·lelament a aquest subministrament, entre 1989 i 1992 es va dur a terme un seguiment intensiu de la qualitat de l’aigua regenerada i de les implicacions que aquesta podia tenir per a la gestió agronòmica. Aquest seguiment va dur-se a terme en el marc d’un conveni de col·laboració entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Junta de Sanejament de la Generalitat de Catalunya, l’empresa explotadora del camp de golf i el propi Consorci de la Costa Brava (CCB), i va permetre obtenir directrius clares per a l’ús de l’aigua regenerada per al reg.

A partir de 1994 el CCB inicia l’expansió de l’activitat de regeneració i reutilització d’aigües, la qual rep un impuls important el 1996 amb l’obtenció de finançament per part de la UE per a la construcció de les instal·lacions de regeneració de les EDAR d’Empuriabrava i de Castell-Platja d’Aro (1998), i de Portbou, Colera, Port de la Selva i Cadaquès (2000). Posteriorment l’ACA financia els tractaments terciaris de Blanes (2002) i de Torroella de Montgrí i de Tossa de Mar (2003). Actualment, els usos de l’aigua regenerada en el conjunt de la Costa Brava van des del reg de camps de golf fins a la recàrrega d’aqüífers, passant pel reg agrícola, els usos ambientals i els usos urbans no potables.

El futur

A la Costa Brava, el futur de la reutilització a mitjà i llarg termini passa pel subministrament d’aigua regenerada per a usos no potables a través de xarxes específiques per a la distribució d’aquest tipus d’aigua, a utilitzar per a cobrir demandes no potables en entorns urbans. En aquest sentit, ajuntaments com Lloret de Mar i Tossa de Mar ja tenen instal·lada, o estan a punt de fer-ho, el que seria l’espina dorsal d’aquesta nova xarxa, mentre que d’altres com Portbou, Colera, Port de la Selva, Cadaqués i Torroella de Montgrí han iniciat les passes per abordar-ne la seva construcció en un futur no massa llunyà. Aquestes actuacions esdevindran un element clau en la gestió futura dels recursos hídrics, especialment dels municipis que depenen exclusivament de fons locals de subministrament i/o d’aquells en els que el subministrament d’aigua potable actual necessiti d’un consum elevat d’energia, ja sigui per qüestions de tractament (el cas més clar, quen l’aigua provingui de plantes dessalinitzadores) o bé de transport (per cobrir la distància entre la instal·lació productora de l’aigua potable i el municipi en qüestió). En aquests darrers casos, la regeneració i posterior reutilització per a usos no potables d’una aigua que abans era abocada permet un estalvi conjunt d’aigua i d’energia, i esdevé un veritable pas cap a una major sostenibilitat.

Cabals tractats en milers de m3