El Sistema d’Aiguamolls Construïts (SAC) d’Empuriabrava és el tractament de regeneració que l’any 1998 es va posar en servei per tal de produir una aigua apta per a la seva reutilització per a usos ambientals en el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquesta infraestructura va ser finançada el 80% pels Fons de Cohesió de la Unió Europea i el 20% pel mateix Consorci Costa Brava i va ser realitzada en atenció a la petició de l’aleshores director del Parc, Sr. Jordi Sargatal, el qual va mostrar interès per disposar d’una nova font d’aigua que permetés una millor gestió ambiental.

Des de l’any 2000 i davant de la necessitat de comprovació periòdica de l’evolució de les poblacions de mosquits en el SAC, el Servei de Control de Mosquits ha realitzat també la tasca de seguiment analític de la qualitat de l’aigua, segons una freqüència acordada conjuntament entre les parts i recollida en un protocol de gestió del sistema.

Deu anys després, en aquest 2010, s’ha signat un nou conveni amb el Servei de Control de Mosquits, per tal d’incloure també les tasques de manteniment del SAC, així com de la potenciació ecològica de la instal·lació. Durant aquests anys s’ha observat que el sistema adquiria uns notables valors ambientals, però no s’havia treballat específicament per a potenciar-los, de manera que aquest nou enfoc hauria de permetre una millora dels seus valors ambientals.

Totes aquestes actuacions són recollides i comentades en un bloc creat i mantingut entre el Servei de Control de Mosquits i el Consorci de la Costa Brava. Aquest bloc és d’accés lliure a tothom que ho desitgi i la seva adreça és:
http://www.sacempuriabrava.blogspot.com.

El propassat 25 de febrer al Parc Científic i Tecnològic de la UdG es va celebrar la “Jornada de treball sobre el subministrament d’aigua regenerada en l’àmbit urbà”, organitzada pel Consorci Costa Brava i l’Empresa Mixta d’Aigües de la Costa Brava SA, amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de Protecció de la Salut, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, Aigües del Prat de Llobregat i Companyia d’Aigües de Sabadell, SA.

Pel fet que al nostre país és una novetat, al voltant de les xarxes d’aigua regenerada existeixen encara una sèrie d’obstacles i d’incògnites per a la seva consolidació i per al seu funcionament rutinari. Algunes d’aquestes incògnites poden ser solventades amb la informació generada pel CCB i l’EMACBSA a partir de l’explotació des de maig de 2007 de les xarxes d’aigua regenerada de Lloret de Mar i de Tossa de Mar, però d’altres necessiten de l’ordenació dels ens competents, com poden ser l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència de Protecció de la Salut.

A Catalunya la disminució de recursos hídrics disponibles per càpita, causada tant pels recurrents episodis de sequera com per l’increment de la població, ha fet que en diversos indrets del país apareguessin iniciatives per tal de maximitzar l’aprofitament de l’aigua. Una d’aquestes iniciatives és la d’utilitzar recursos no potables per atendre les demandes que no requereixin que la qualitat de l’aigua sigui com la potable, la qual cosa es pot fer a través de l’aprofitament de captacions abandonades, a través de la distribució d’aigua regenerada i/o a través d’una combinació d’ambdós recursos.

A la Costa Brava, els indrets en els quals s’han desenvolupat xarxes d’aigua regenerada són Lloret de Mar i de Tossa de Mar, on els aqüífers locals són clarament insuficients i l’aigua subministrada requereix d’una elevada inversió energètica per tal d’arribar a aquests municipis, i al Port de la Selva, on no hi ha altra opció per a l’abastament que l’aqüífer de la riera local, també de mida petita. En aquestes situacions, el desenvolupament d’un recurs local de proximitat com és l’aigua regenerada, distribuïda a través d’una xarxa específica, esdevé un nou servei municipal que ofereix elevada garantia en situacions de sequera.

Les dades obtingudes a Lloret de Mar i Tossa de Mar permeten observar que amb un tractament fisicoquímic, una filtració i una desinfecció combinada és possible aconseguir una aigua d’elevada qualitat microbiològica, pràcticament equivalent a la de l’aigua potable, la qual cosa fa que la utilització d’aquesta aigua per cobrir demandes no potables presenti un elevat grau de seguretat sanitària. No obstant això, el principal repte que la normativa vigent, el RD 1620/2007, imposa per als usos anomenats domiciliaris, [veure normativa] és l’assoliment d’una terbolesa per sota de 2 NTU, aspecte en el qual s’hi està treballant. Un altre aspecte de caire sanitari que ha quedat demostrat és que la circulació d’una aigua regenerada per una xarxa específica, si està ben explotada i mantinguda, no presenta risc de legionel·losi d’acord amb els barems definits pel Ministerio de Sanidad y Consumo en el seu document “Guía técnica para la Prevención y Control de la Legionelosis en instalaciones” [veure document], la qual cosa esdevé molt important per facilitar el futur aprofitament d’aquesta aigua en l’àmbit urbà. El seguiment d’aquestes xarxes també ha permès constatar que, als nivells de qualitat assolits i sempre que no es produeixi una manca de circulació de l’aigua en la xarxa durant períodes d’almenys diverses setmanes, no s’observa aparició de males olors en el moment del reg, ja que s’ha detectat sempre una concentració d’oxigen dissolt suficient com per evitar aquest fenomen, fins i tot en els punts més distals de la xarxa.

A l’àrea metropolitana de Barcelona l’Entitat del Medi Ambient, que gestiona l’EDAR i la planta de regeneració del Baix Llobregat, ha creat ja un reglament de serveis per al subministrament d’aigua no apta per al consum humà, per tal de definir, entre altres coses, els elements del servei (instal·lacions, escomeses, equips de mesura), les tarifes del servei, la contractació i la facturació, les reclamacions i el règim sancionador. Tant el municipi del Prat de Llobregat, a través de l’empresa municipal Aigües del Prat, com el municipi de Sabadell a través de la Companyia d’Aigües de Sabadell, disposen ja d’unes notables xarxes de distribució d’aigua no potable (aigües freàtiques i/o regenerades) en diferents zones dels respectius municipis i per a diferents usos. Segons les dades aportades per la Companyia d’Aigües de Sabadell, les despeses d’explotació de la xarxa d’aigua regenerada són comparables a les de l’aigua potable, així com la comparació dels costos de disponibilitat (l’import de l’immobilitzat dividit pel volum anual distribuït) entre les xarxes d’aigua potable del municipi i la d’aigua regenerada.

A la pàgina web del Consorci Costa Brava es poden trobar les presentacions que es van fer en aquesta jornada [veure presentacions], a través de les quals es va difondre la situació actual Catalunya i les perspectives de futur d’aquest nou camp de treball.